Església Parroquial

L'església, envoltada per una trama de carrerons i places que constitueixen una vila closa d'orignen medieval, amb dos únics portals d'entrada, és citada ja el 1011.

L'edifici de l'església és d'una sola nau amb absis poligonal i capelles laterals per damunt de les quals s'aixeca una galeria. La volta és escarsera amb arcs apuntats, probablement del segle XVI. La nau va ser ampliada el 1650. Destaca la portalada romànica d'arc de punt rodó sense timpà i amb triple arquivolta i sengles parells de columnes i capitells a banda i banda.

L'església correspon a la de l'antic priorat, fundat a principis del s. XI per monjos benedictins de Santa Maria de l'illa Gallinària (Nord d'Itàlia). A finals del s. XIX es construí la capella neogòtica del Santíssim Sagrament, i a l'any 1966, Llucià Navarro pintà els frescos que presideixen l'altar major.