Festival Eva: Esperanceta

El mon rebenta de tan capgirar-se

Es veu que són una mica Quixots en aquest poble, ho sabíeu? Tenen molins per tot arreu però també m’han dit que són de paper mullat, que fan paper, vaja. O que en feien. No sé si empaperaven cases o gent, ai no, que la gent s’emparedava, no? Allò de les parets que els posaven com un entrepà entre murs i mira, ni els ossos al final. Però aquí no són així, eh? Es veu que fan moltes coses esta gent d’aquí, que són d’aquells que en diuen molt actius i cultureta i festes i vinga tots al carrer, que vés a saber què aprofiten a fer aleshores. Esclar que amb això de la pandèmia poca cosa, ai sinyó, estem tots ben fatal, oi reines?