Església Parroquial de Sant Pere
L’església parroquial de Sant Pere és un temple d’origen romànic amb diverses modificacions que arriben fins al segle XX. A la façana destaca la portalada romànica d’arc de punt rodó, on trobem les representacions en pedra de Sant Pere amb les claus i les birles, i l’Agnus Dei, l’Anyell de Déu. A cada capitell hi ha la representació de bèsties menjant birles.
Aquesta església formava part del Priorat benedictí que ocupava tota l’illa que es considera que és l’antiga sagrera. Es construeix l’any 1026 i ocupada per monjos benedictins del monestir de San Martino nell'isola Gallinara (Albenga, Itàlia), fins el 1428 que passà als dominis de l’Abadia de Montserrat. El 1801, passa a dependre del Bisbat de Barcelona. El conjunt estava format per l’església, l’hort del Prior, la rectoria, el Priorat i altres dependències, com la presó i vivendes particulars.
Ampliació de l'església
Dins la sagristia, hi ha una llosa de pedra amb la inscripció que anuncia l’inici de les obres d’ampliació de l’església l’any 1630 o 1680.
La plaça de l'església
Centre neuràlgic de la vila closa, on s’ubicava la Universitat (Ajuntament), l’antic cementiri, la carnisseria del poble, i les cases de propietaris importants com els Rafeques (documentats des del segle XV), els Ferrer (castlans de Mediona) i els Olzinelles, cavallers de Sant Pere.
Casal dels Olzinelles
Desaparegut Casal de la família Olzinelles. cavallers de Sant Pere, implicats en diverses conteses militars al territori. Posteriorment, per casament de l’última pubilla Olzinelles va adquirir el nom de Casal del Marquès del Camps . A finals del s.XIX es va cedir a les Germanes Dominiques per fer una escola de nenes, per la qual cosa darrerament va ser coneguda com Les Monges. L’escola va estar en actiu fins l’esclat de la Guerra Civil. A finals dels anys 50, l’edifici va ser adquirit per Caixa Penedès i el 1962 es va construir l’actual edificació amb tres pisos i locals comercials a la planta baixa.
Diferents noms que ha tingut la Plaça de l’Església
Plaza Mayor (1906)
Plaça del Reverend Otzet (1929-1980)
